De historia privada a historia pública y de la afirmación al discurso: Una reflexión en torno a la historiografía medieval catalana (985-1288)
Palabras clave:
Corona de Aragón, Historia, Comunicación, Propaganda, Anales, Jaime I, Bernat DesclotResumen
La escritura de la historia está estrictamente relacionada con la autopercepción de una entidad política, y su elaboración retórica depende principalmente de la representación pública del poder y de su necesidad de comunicación. La evolución política y cultural de los condados catalanes a lo largo de los siglos X-XIII es seguida por una paralela necesidad de investigación y reproducción mediante la escritura del pasado y del presente político y familiar. Este proceso, realizado desde la afirmación de una legitimidad a su narración, conduce a la historiografia de la Cataluña del siglo XIII a la recuperación de modelos clásicos de elaboración retórica y comunicación pública
Descargas
Referencias
ALVIRA CABRER,M. (1997), “El desafío del Miramamolín antes de la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fuentes, datación y posibles orígenes”, Al-Qantara 18, 463-490.
ASPERTI S. (1993), “La qüestió de les prosificacions en les cròniques medievals catalanes”, Actes del Novè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2 vols., Barcelona: PAM, I, pp. 85-137.
AURELL J. (2005), “From Genealogies to Chronicles: the Power of the Form in Medieval Catalan Historiography”, Viator 36, 235-264.
BARBERO A. (1983), Il mito angioino nella cultura italiana e provenzale del Duecento e Trecento, Torino: Deputazione Subalpina di Storia Patria.
BERNAT DESCLOT (en prensa), Libre del rei en Pere, a cura de Stefano Maria Cingolani, Barcelona: Barcino.
BISSON T.N. (1990), “Unheroed Pasts: History and Commemoration in South Frankland before the Albigensian Crusades”, Speculum 65, 281-308.
CATALÁN,D. (1992), La Estoria de España de Alfonso X, creación y evolución, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
____ (1997), De la silva textual al taller historiográfico alfonsí: códices, crónicas, versiones y cuadernos de trabajo, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
____ (2000), La épica española. Nueva documentación y nueva evaluación, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
CINGOLANI,S.M. (1991-92), “Modelli storici, tradizioni culturali e identità letteraria nella Catalogna medievale”, Llengua & Literatura 5, 479-494.
____ (2003-04), “Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 1. Crònica del rei Pere”, Acta Mediaevalia 25, 201-227.
____ (2004), “Epopeia, èpica i llegendes. Llegendes de la història i llegendes de la crítica”, Actas del ColoquioRessons èpics en les literatures i el folklore hispànic, Barcelona: Acrinet, pp. 77-85.
____ (2005-06), “Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 5. La Crònica de sant Pere de les Puel•les i les Gesta Comitum Barcinonensium IV”, Boletín de la real Academia de Buenas Letras de Barcelona50, 143-195.
____ (2006), “«Seguir les vestigies dels antecessors». Llinatge, reialesa i historiografia a Catalunya des de Ramon Berenguer IV a Pere II (1131-1285)”, Anuario de Estudios Medievales 36, 201-240.
____ (2006a), Historiografia, propaganda comunicació. Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
____ (2007), La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X al XIV, 2ª ed., Barcelona: Base.
____ (2007a), Jaume I. Història i mite d’un rei, Barcelona: edicions 62.
____ (en prensa), “Del monasterio a la cancillería. Construcción y propagación de la memoria dinástica en la Corona de Aragón”, Actas del Coloquio Construcción y conservación de la memoria regia en Occidente (siglos X-XIV), Barcelona 25-27 de julio 2007.
____ (en prensa a), “Estratègies de legitimació de poder comtal: l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, la Seu de Barcelona i les Gesta Comitum Barchinonensium”, Acta Mediaevalia 29, 2008.
____ (en prensa b), “Memòria, llinatge i poder. Jaume I i la consciència històrica”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
CLANCHY, M.T. (1993), From Memory to Written Record, England 1066-1307, 2ª ed., Cambridge: Blackwell.
FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, I. ed. (2000), Alfonso X el Sabio y las Crónicas de España, Valladolid: Universidad de Valladolid.
____(2003), “La técnica historiográfica del Toledano. Procedimientos de organización del relato”, Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques médiévales, 26, 187-221.
GARCÍA FITZ, F. (2005), Las Navas de Tolosa, Barcelona: Ariel.
JUNYENT, E. (1992), Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona 1992. Llibre dels feits del rei En Jaume, ed. Ferran Soldevila, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer Mallol, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 2007.
MCCORMICK,M. (1974), Les Annales du Haut Moyen Âge, TSMÂO 14, Turnhout: Brephols. MHCA, 1: Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 1), València: Publicacions Universitat de València, 2008. MHCA, 2: Libre dels reis, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 2), València: Publicacions Universitat de València, 2008. MHCA, 3: Els annals de la família rivipullense i les genealogies de Pallars-Ribagorça, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 3), València: Publicacions Universitat de València, en preparación. MHCA, 4: Gesta comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 4), València: Publicacions Universitat de València, en preparación.
PARTNER,N. (1985), “The New Cornificius: Medieval History and the Artifice of Words”, en E. Breisach (ed.), Classical Rhetoric & Medieval Historiography, Kalamazoo: Western Michigan University, pp. 5-59.
PUJOL, J.M. (1996), “The Llibre del rei En Jaume: A Matter of Style”, en A. Deyermond (ed.), Historical Literature in Medieval Iberia, London: Queen Mary and Westfield College.
SALRACH,J.M. (en prensa), “La legitimación del poder condal en los orígenes de Cataluña”, Actas del Coloquio Construcción y conservación de la memoria regia en Occidente (siglos X-XIV), Barcelona 25-27 de julio 2007.
ZIMMERMANN,M. (2003), Écrire et lire en Catalogne (IXe-XIIe siècle), 2 vols., Madrid: Casa de Velázquez
