From private history to public history and from affirmation to discourse: A reflection on Catalan medieval historiography (985-1288)
Keywords:
Crown of Aragon, History, Communication, Propaganda, Annals, James I, Bernat DesclotAbstract
The writing of history is strictly related to the self-perception of a political entity, and its rhetorical construction depends mostly on the public representation of power and on its need to be communicated. The political and cultural evolution of the Catalan Counties during the 10th to the 13th centuries is followed by a similar need of research and reproduction through the writing of a political and familiar past and present. This process, realized on account of the afirmation of the legitimacy of its narration, leads the historiography of 13th-century Catalonia to the recovery of classical models of rhetorical construction and public communication.
Downloads
References
ALVIRA CABRER,M. (1997), “El desafío del Miramamolín antes de la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fuentes, datación y posibles orígenes”, Al-Qantara 18, 463-490.
ASPERTI S. (1993), “La qüestió de les prosificacions en les cròniques medievals catalanes”, Actes del Novè Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2 vols., Barcelona: PAM, I, pp. 85-137.
AURELL J. (2005), “From Genealogies to Chronicles: the Power of the Form in Medieval Catalan Historiography”, Viator 36, 235-264.
BARBERO A. (1983), Il mito angioino nella cultura italiana e provenzale del Duecento e Trecento, Torino: Deputazione Subalpina di Storia Patria.
BERNAT DESCLOT (en prensa), Libre del rei en Pere, a cura de Stefano Maria Cingolani, Barcelona: Barcino.
BISSON T.N. (1990), “Unheroed Pasts: History and Commemoration in South Frankland before the Albigensian Crusades”, Speculum 65, 281-308.
CATALÁN,D. (1992), La Estoria de España de Alfonso X, creación y evolución, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
____ (1997), De la silva textual al taller historiográfico alfonsí: códices, crónicas, versiones y cuadernos de trabajo, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
____ (2000), La épica española. Nueva documentación y nueva evaluación, Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal.
CINGOLANI,S.M. (1991-92), “Modelli storici, tradizioni culturali e identità letteraria nella Catalogna medievale”, Llengua & Literatura 5, 479-494.
____ (2003-04), “Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 1. Crònica del rei Pere”, Acta Mediaevalia 25, 201-227.
____ (2004), “Epopeia, èpica i llegendes. Llegendes de la història i llegendes de la crítica”, Actas del ColoquioRessons èpics en les literatures i el folklore hispànic, Barcelona: Acrinet, pp. 77-85.
____ (2005-06), “Historiografia catalana al temps de Pere II i Alfons II (1276-1291). Edició i estudi de textos inèdits: 5. La Crònica de sant Pere de les Puel•les i les Gesta Comitum Barcinonensium IV”, Boletín de la real Academia de Buenas Letras de Barcelona50, 143-195.
____ (2006), “«Seguir les vestigies dels antecessors». Llinatge, reialesa i historiografia a Catalunya des de Ramon Berenguer IV a Pere II (1131-1285)”, Anuario de Estudios Medievales 36, 201-240.
____ (2006a), Historiografia, propaganda comunicació. Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva Crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
____ (2007), La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X al XIV, 2ª ed., Barcelona: Base.
____ (2007a), Jaume I. Història i mite d’un rei, Barcelona: edicions 62.
____ (en prensa), “Del monasterio a la cancillería. Construcción y propagación de la memoria dinástica en la Corona de Aragón”, Actas del Coloquio Construcción y conservación de la memoria regia en Occidente (siglos X-XIV), Barcelona 25-27 de julio 2007.
____ (en prensa a), “Estratègies de legitimació de poder comtal: l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, la Seu de Barcelona i les Gesta Comitum Barchinonensium”, Acta Mediaevalia 29, 2008.
____ (en prensa b), “Memòria, llinatge i poder. Jaume I i la consciència històrica”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
CLANCHY, M.T. (1993), From Memory to Written Record, England 1066-1307, 2ª ed., Cambridge: Blackwell.
FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, I. ed. (2000), Alfonso X el Sabio y las Crónicas de España, Valladolid: Universidad de Valladolid.
____(2003), “La técnica historiográfica del Toledano. Procedimientos de organización del relato”, Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques médiévales, 26, 187-221.
GARCÍA FITZ, F. (2005), Las Navas de Tolosa, Barcelona: Ariel.
JUNYENT, E. (1992), Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona 1992. Llibre dels feits del rei En Jaume, ed. Ferran Soldevila, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer Mallol, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 2007.
MCCORMICK,M. (1974), Les Annales du Haut Moyen Âge, TSMÂO 14, Turnhout: Brephols. MHCA, 1: Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 1), València: Publicacions Universitat de València, 2008. MHCA, 2: Libre dels reis, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 2), València: Publicacions Universitat de València, 2008. MHCA, 3: Els annals de la família rivipullense i les genealogies de Pallars-Ribagorça, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 3), València: Publicacions Universitat de València, en preparación. MHCA, 4: Gesta comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll, edició a cura de Stefano Maria Cingolani (Monuments d’Història de la Corona d’Aragó, 4), València: Publicacions Universitat de València, en preparación.
PARTNER,N. (1985), “The New Cornificius: Medieval History and the Artifice of Words”, en E. Breisach (ed.), Classical Rhetoric & Medieval Historiography, Kalamazoo: Western Michigan University, pp. 5-59.
PUJOL, J.M. (1996), “The Llibre del rei En Jaume: A Matter of Style”, en A. Deyermond (ed.), Historical Literature in Medieval Iberia, London: Queen Mary and Westfield College.
SALRACH,J.M. (en prensa), “La legitimación del poder condal en los orígenes de Cataluña”, Actas del Coloquio Construcción y conservación de la memoria regia en Occidente (siglos X-XIV), Barcelona 25-27 de julio 2007.
ZIMMERMANN,M. (2003), Écrire et lire en Catalogne (IXe-XIIe siècle), 2 vols., Madrid: Casa de Velázquez
